28 de març del 2017

Dècimes i centèsimes de Violeta Parra

Hi ha formes poètiques que segueixen patrons específics. Una de les més estudiades des de les matemàtiques són les sextines, una forma d'origen medieval a la qual també es va acollir Joan Brossa en la seva "Sextina de la pau". Podeu descobrir les relacions de la sextina amb les matemàtiques en diferents articles, entre ells el de Josep Bargalló La sextina, mètrica i matemàtica: d’Arnaut Daniel a Joan Brossa o en el de Marta Macho Oulipo. Juegos matemáticos en la literatura.

Una forma més humil i popular és la dècima que, com indica el nom, té deu versos. Aquests són octosíl·labs i amb el següent patró de rima: a-b-b-a-a-c-c-d-d-c. També se l'anomena espinela, pel seu creador Vicente Espinel (segle XVI).

És coneguda la facilitat versificadora de la polifacètica cantautora xilena Violeta Parra (1917-1967). Seves són cançons tan inovidables com Gracias a la vida, Volver a los diecisiete, Mazúrquica modérnica i un llarg etcètera. També va enregistrar, recitades, moltes dècimes. Fins i tot existeix un llibre que les recull: Décimas. Autobiografia en verso en el que diu:

Si escribo esta poesía
no es solo por darme gusto,
más bien por meterle susto
al mal con alevosía;
quiero marcar la partida,
por eso prendo centellas;
que me ayuden las estrellas
con su inmensa claridad
pa’ publicar la verdad
que anda a la sombra en la tierra

Però hi ha una història amb unes dècimes molt especials que l'uniexen, ni que sigui tangencialment, amb les matemàtiques. I de la que no devia estar molt lluny el seu germà, poeta i matemàtic, Nicanor Parra.

La primera part de la història va ser l'enregistrament d'una cançó, 21 son los dolores, amb una lletra de quatre estrofes en forma de dècima. En cadascun dels quaranta versos va comptant des de l'u al quaranta, un nombre per vers: "Una vez que me asediaste, dos juramentos me hiciste, tres lagrimones vertiste, cuatro gemidos sacaste..."


Però la potència versificadora de Violeta Parra era molt superior i es va posar un repte a sí mateixa: arribar fins els 300... o més.

Vols saber-ne més?
En una entrevista radiofònica a Mario Céspedes, a Radio Universidad de Concepción, Violeta explicava:
"En el folklore yo he encontrado unas décimas que hablaban del uno al diez. De ahí la idea que me dio a mí de hacer del uno al cien o al mil, porque después voy a seguir con las milésimas. Entonces, hasta el diez teníamos que existe en el folklore. Pero esto de las centésimas es totalmente mío, con la insinuación de Nicanor que no se le va ninguna a este matemático."
A la mateixa entrevista Violeta Parra va passar a recitar les que van de l'u al cent.
Una vez que me asediaste
dos juramentos me hiciste,
tres lagrimones vertiste,
cuatro gemidos sacaste,
cinco minutos dudaste,
seis más porque no te vi;
siete pedazos de mí,
ocho razones me aquejan,
nueve mentiras me alejan,
diez que en tu boca sentí.

Once cadenas me amarran,
doce quieren desprenderme,
trece podrán detenerme,
catorce que me desgarran;
quince perversos embarran
mis dieciséis esperanzas,
las diecisiete mudanzas
dieciocho penas me dan,
diecinueve me aguardarán
veinte más que ya me alcanzan.

Veintiuno son los dolores
que veintidós pensamientos
me dan veintitrés tormentos
por veinticuatro temores,
veinticinco picaflores
me dicen veintiséis veces
que veintisiete me ofrecen
veintiocho de sus estambres,
son veintinueve calambres
los treinta que me adolecen.

Treinta y un días te amé,
treinta y dos horas soñaba,
treinta y tres minutos daban
o treinta y cuatro tal vez;
treinta y cinco yo escuché
treinta y seis junto a tu pecho,
treinta y siete fue a mi lecho
treinta y ocho de pasión,
treinta y nueve el corazón
cuarenta marcó despecho.

Cuarenta y una distancias,
cuarenta y dos, vide en ti,
cuarenta y tres recorrí,
cuarenta y cuatro con ansia,
cuarenta y cinco fragancias,
cuarenta y seis aspiré,
cuarenta y siete después,
cuarenta y ocho suspiro,
cuarenta y nueve deliro
cincuenta de tu interés.

Cincuenta y una penuria
y cincuenta y dos bramidos,
cincuenta y tres alaridos
y cincuenta y cuatro furias;
cincuenta y cinco las tuyas
cincuenta y seis engañifa,
cincuenta y siete la rifa
cincuenta y ocho me dio,
cincuenta y nueve el adiós,
sesenta de tu avaricia.

Sesenta y un besos creo
sesenta y dos que me diste,
sesenta y tres que volviste
sesenta y cuatro cual reo,
sesenta y cinco deseos
sesenta y seis demostraste,
sesenta y siete alcanzaste
sesenta y ocho es tu afán,
sesenta y nueve al final
setenta me traicionaste.

Setenta y una revueltas,
setenta y dos como gallo
setenta y tres a tus rayos
setenta y cuatro a mi puerta,
setenta y cinco respuestas
setenta y seis completé
entonces consideré,
setenta y siete que daba,
setenta y ocho miradas
ochenta veces después.

Ochenta y un sentimientos
me dan ochenta y dos hieles,
ochenta y tres los infieles,
ochenta y cuatro del cuento
ochenta y cinco no encuentro
me agitan ochenta y seis,
ochenta y siete la ley me da
ochenta y ocho multas
por ochenta y nueve culpas,
noventa, que yo pagué.

Noventa y una sorpresas
noventa y dos veces tuve,
noventa y tres que yo anduve
noventa y cuatro asperezas,
noventa y cinco rarezas
tu amor dio noventa y seis,
noventa y siete de rey,
noventa y ocho ironías,
noventa y nueve agonías,
cien años recibiré.

L'entrevista va continuar:

- Mario: ¡Qué notable! ¿Y hasta cuánto piensa llegar, Violeta?
- Violeta: Esto es infinito, porque después hay que seguir con las milésimas.
- Mario: Y las diez milésimas, y lo que venga, ¿no?
- Violeta: Claro, ¡y las millonésimas!

Podeu trobar l'entrevista completa en aquest enllaç.

El cas és que Violeta Parra va continuar escribint dècimes i, en sis-cents versos, va arribar fins el número tres-cents:
...esta mi larga cuenta,
si les hey causado afrenta
con tanta barbaridad
perdonen la cantidad
que ya llegué a las trescientas.

Sembla que les dècimes del 101 al 177 són difícil de trobar, com a mínim, enregistrades per la pròpia Violeta. En aquest enllaç podeu trobar el text de la 178 al 300. La seva neta Tita Parra té un enregistrament musicat de nou del 1998: Centésima del alma. També l'ha cantant argentina Carmen Baliero va enregistrar al 2005 una nova musicació d'aquests versos.

Una bonica gesta poètico-numèrica. I una idea per fer poemes a classe!

2 comentaris:

  1. Has vist aquesta conferència TED del Drexler sobre la dècima?
    https://youtu.be/DTmZAF2OykA

    ResponElimina
  2. Magnífica TED que no coneixia. Genial Drexler, com sempre. Vaig tenir la sort de sentir-lo improvisar dècimes amb un altre trovador al Palau de la Música fa pocs anys. Potser al 2010. Deu minuts inoblidables. Gràcies Cecilia per enllaçar la TED

    ResponElimina