El rius, el nombre π i distàncies al planeta

Al llibre L'enigma de Fermat de Simon Singh es parla d'un estudi del geòleg Hans-Henrik Stølum que relaciona el número π amb la longitud dels rius. Concretament es proposa que si dividim la longitud total d'un riu entre la distància en línia recta des del naixement fins a la desembocadura observarem que, en molts casos, és un nombre lleugerament superior a 3. I que si estudiem molts rius la mitjana s'anirà acostant a π. Al mateix text de Singh es comenta que les proporcions més properes a π les trobem a rius amb molts meandres com els que passen per les planures de Sibèria o Brasil.

Meandres del riu Nowitna a Alaska (Viquipèdia)

Què hi ha de cert en aquesta teoria? Què hi ha de fals? En principi és d'un d'aquells casos que ens fa pensar en la frase: se non è vero è ben trobato. Pensant en les corbes alternades dels meandres d'un riu no sembla inversemblant que el nombre π hi jugui algun paper. Per altra banda els rius són llargs, i els meandres només acostumen a aparèixer a la part baixa del riu.

Imatge de Division by zero

Res millor que aplicar l'estadística per comprovar-ho. Existeix un web que es diu Pi me a river (un joc de paraules amb la cançó Cry me a river) on es dediquen a recollir aquesta estadística. Un mes més tar de la publicació d'aquest article la pàgina va fer alguns canvis que van alterar totes les estadístiques,

Vols saber-ne més?