El tres en ratlla és, probablement, el joc d'alineació més antic que es coneix. En la versió clàssica "a llapis i paper" sabem que el segon jugador (el que no comença) té sempre la possibilitat de fer taules. En la versió amb fitxes, si no es permet saltar, jugant perfectament guanya el primer i, si es permet el sal, també el segon pot provocar taules. Ara us proposem estudiar dues variants del joc que tenen en comú dues característiques: són sorprenents i relativament fàcils d'analitzar, sobre tot la primera. Això les fa molt aptes per treballar-se a classe.
Aquest joc es pot jugar amb paper i llapis o amb fitxes sobre un tauler de 3x3. L'objectiu, com sempre, és fer "tres en ratlla", alinear tres fitxes d'un mateix color en horitzontal, vertical o diagonal. No hi ha moviment de les fitxes: només té la fase de col·locació. Quan s'han posat les nou fitxes, si ningú ha fet tres en ratlla, la partida està acabada. La variant és que cap dels dos jugador té un color propi,
quan li toca pot posar la fitxa del color que vulgui.
Pots practicar amb aquest
applet fet amb flash. Clicant sobre la casella successives vegades mostrarà
rodona, creu o torna a quedar en blanc.
El tauler del joc del Tripos és lleugerament diferent. Les caselles són de tres colors distribuïdes com a un
quadrat llatí. L'objectiu torna ser connectar tres fitxes però aquesta vegada ha de ser en
fila, columna o color; no val el tres en ratlla en diagonal. Un altre canvi important respecte al tres en ratlla normal és que cada jugador disposa de quatre fitxes (al "normal" el primer en té 5) i si, posades les fitxes, no hi ha tres connectades guanya el segon jugador: no hi ha empat.
Pots practicar amb aquest applet (flash) arrossegant les fitxes.
Vols que analitzem els dos jocs?
