Els problemes de Vito Mangiamele

Encara que als nostres dies ja no impressioni tant, antigament els "calculistes prodigiosos" van ser francament admirats. Alguns, a més, eren matemàtics. Diuen que el primer de tots va ser Nicòmac de Gèrasa, al segle I, però posteriorment Wallis, Euler o Gauss també van gaudir d'aquesta fama. En alguns casos van freqüentar i treballar en el món matemàtic de la seva època. I en d'altres es van limitar únicament a l'exhibició de les seves facultats. En aquest article parlarem d'un calculista que va visitar, amb gran èxit i repercussió pública, la Barcelona de mitjan segle XIX: Vito Mangiamele. La seva història l'he coneguda pel llibre Calculadoras humanas de Vicente Meavilla.

Vito Mangiamele, litografia d'Achille Devéria

Vito Mangiamele va néixer a la localitat siciliana de Sortino l'any 1827 i era fill d'un senzill pastor. De ben petit van descobrir les seves habilitats aritmètiques i als set o vuit anys el seu pare va cedir la seva custòdia a un home florentí, de cognom Camparoto, que es va convertir en el seu preceptor i mànager, ja que aviat el va portar a fer exhibicions de càlcul. La seva gran fita va ser que l'examinessin, quan tenia deu anys, a l'Acadèmia de les Ciències de París. Un dels seus examinadors va ser el matemàtic i astrònom rossellonès François Arago, uns dels científics que va participar, en terres mallorquines, en la continuació de la mesura del meridià per a determinar la longitud del metre. Les sessions de l'Acadèmia van ser sonades i recollides no només a gran part dels diaris de França, sinó també de tot el món, tant a Europa com a Amèrica. Cal dir, però, que les notícies no sempre volaven, ja que l'hem trobada recollida a diaris dels anys 1937 i 1938. L'èxit de la seva intervenció a l'Acadèmia va facilitar que estudiés a la Sorbonne de París i acabés com a docent de la mateixa universitat.

A continuació tenim un retall de la Gaceta de Madrid del 23 de juliol de 1839, on encara es feia ressò de la sessió de l'Acadèmia, incloent-hi alguns dels problemes plantejats, i anunciava una nova exhibició (s'entén que al Casino de Bordeus). No té pèrdua l'últim paràgraf. Al mateix número del diari, a continuació d'aquesta primera notícia, s'informava del resultat de la sessió anunciada.

Enllaç a la notícia completa

A Barcelona va venir l'any 1841 i podem seguir la seva visita gràcies al Diario de Barcelona (12, 15 i 26 de maig), als articles escrits per Onofre Jaume Novellas al Boletín de la Academia de las Artes y las Ciencias de Barcelona (n. 14 i 15) i a alguns escrits privats recollits a un article de Francesc X. Barca. Gràcies a aquests escrits podrem recollir alguns dels problemes que se li van proposar. A l'article del Diario del 12 de maig, Mangiamele parla de si mateix amb aquestes paraules:

Vito Mangiamele va fer exhibicions privades i públiques i va ser admès a la Real Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona (RACAB) com a acadèmic. El preu de l'entrada d'algunes de les exhibicions era de 10 reals que, actualment seria un valor d'uns 18 € (segons el càlcul la pàgina Measuring Worth)

Al web Niños prodigio es recull un poema que li va dedicar algun poeta igualadí i que comença així: «¡Salve, Vito Mangiamele! / Dime: qué numen te inspira, / cuando el mundo absorto admira, / ese tu ingenio inmortal?». Al mateix web s'explica que la RACAB té un retrat del calculista, a divuit anys, a la seva sala de juntes.

Mangiamele va morir, amb cinquanta anys, a la ciutat de Tolosa.

Passem ja, però, a la part que ens interessa matemàticament: quina mena de problemes li proposaven? Quins podríem plantejar a les nostres aules?

Vols conèixer els problemes "barcelonins" de Vito Mangiamele