22 de juny de 2012

Definicions fractals

Al mes d'abril vam fer una primera entrada sobre definicions. Es deia Definicions, paraules... Aquesta nova aportació proposa una mena de joc amb definicions i paraules.

Les definicions són importants. Les primeres pedres que va posar Euclides als seus Elements no van ser els postulats sinó algunes definicions. És important saber el significat de les paraules de forma clara i inequívoca. Però aquí tenim el primer problema lògic: les definicions es fan amb paraules que també són definibles.

Ràpidament podem caure en bucles com, per exemple, el que trobem si mirem al diccionari les definicions de pare i de fill. Per definir pare es fa servir el concepte fill i per definir fill el concepte pare.

També es pot entrar en una mena d'efecte Droste amb referències dins d'unes referències dins d'unes referències...



Juguem amb la definicions de definició i de diccionari que trobem al diccionari?
El joc serà el següent. Agafarem la definició d'una paraula del diccionari i substituirem algunes de les paraules de la definició per les seves pròpies definicions. On anirem a parar? A augmentar la claredat o a enfosquir els significats? Per mostrar el joc triarem la pròpia paraula definició. No és una paraula triada innocentment. Ja sabem de què va: si el diccionari conté totes les paraules que no es defineixen a sí mateixes....I per buscar les definicions jugarem amb el diccionari online de l'IEC.


  • Definició de definició: "Conjunt de les paraules que explicita el significat d’una entrada de diccionari".
  • Substituïm conjunt per la seva definició: "Reunió de paraules que les unes amb les altres formen un tot que expliciten el significat d’una entrada de diccionari".
  • Substituïm ara paraules: "Reunió de mots, en tant que serveixen per a expressar el pensament, que els uns amb els altres formen un tot que expliciten el significat d’una entrada de diccionari".
  • Substituïm expliciten i significat: "Reunió de mots, en tant que serveixen per a expressar el pensament, que els uns amb els altres formen un tot que fa explícita la significació d’una entrada de diccionari".
  • Substituïm entrada: "Reunió de mots, en tant que serveixen per a expressar el pensament, que els uns amb els altres formen un tot que fa explícita la significació d’una locució que encapçala les diverses informacions que s’hi refereixen en un diccionari".
  • Substituïm diccionari: "Reunió de mots, en tant que serveixen per a expressar el pensament, que els uns amb els altres formen un tot que fa explícita la significació d’una locució que encapçala les diverses informacions que s’hi refereixen en una obra que recull els mots d’una llengua, els termes d’una ciència, d’un art, d’una activitat, etc., amb llur significació, disposats en un ordre determinat, normalment alfabètic, que pot contenir d’altres informacions de naturalesa gramatical, fonètica, etc."

Evidentment no hem obtingut una definició més clara. Tot el contrari. Fins i tot hem trobat alguns moments frustrants. Paraula juga amb el sinònim mot, explicita s'ha tornat fa explícit i significació en el significat. Les definicions no han aportat gaire. Per tant ara farem una segona fase i canviarem aquestes tres paraules per les seves definicions.

Definició de definició obtinguda i paraules a canviar:

"Reunió de mots, en tant que serveixen per a expressar el pensament, que els uns amb els altres formen un tot que fa explícita la significació d’una locució que encapçala les diverses informacions que s’hi refereixen en una obra que recull els mots d’una llengua, els termes d’una ciència, d’un art, d’una activitat, etc., amb llur significació, disposats en un ordre determinat, normalment alfabètic, que pot contenir d’altres informacions de naturalesa gramatical, fonètica, etc."

  • Resultat de la 2a fase:

"Reunió de unitats significatives que consten d’un o més morfemes, caracteritzades per una certa autonomia funcional dintre d’una oració o un sintagma, en tant que serveixen per a expressar el pensament, que els uns amb els altres formen un tot que expressen clarament, que enuncien completament el sentit, allò que vol dir o significa una unitat significativa que consta d’un o més morfemes, caracteritzada per una certa autonomia funcional dintre d’una oració o un sintagma o un signe o d’una locució que encapçala les diverses informacions que s’hi refereixen en una obra que recull els mots d’una llengua, els termes d’una ciència, d’un art, d’una activitat, etc., amb llur sentit, amb allò que vol dir o significa una unitat significativa que consta d’un o més morfemes, caracteritzada per una certa autonomia funcional dintre d’una oració o un sintagma, un signe, disposats en un ordre determinat, normalment alfabètic, que pot contenir d’altres informacions de naturalesa gramatical, fonètica, etc."

Juguem amb circumferència?

  • Definició del diccionari (amb paraules a redefinir marcades)
Corba plana els punts de la qual equidisten tots d’un punt interior, el centre.

  • Definició després de la 1a fase (amb paraules marcades per a la 2a fase)
Línia que canvia de direcció d’una manera contínua i sense formar angles, no dreta, i que forma part, aproximadament, d’un pla geomètric, sense curvatura, sense ondulacions, sense elevacions ni depressions, de la qual les seves porcions petitíssimes, indivisibles, de l’espai són totes igualment distants d’una porció petitíssima, indivisible, de l’espai que està a la part de dins d’un cos, en l’espai comprès entre els seus límits, especialment no tocant a la perifèria, al voltant del qual totes les altres porcions petitíssimes i indivisibles del contorn de la figura estan disposades de manera que cada dues situades en un mateix diàmetre són igualment distants d’aquella.
  • Definició després de la 2a fase
Traç d’un gruix petitíssim amb relació a la seva llargada que canvia la recta que indica el costat devers el qual va o s’encamina sense interrupció o cessació i sense formar espais que s’incloguin entre dos traços petitíssims amb relació a la seva llargada o dos plans convergents, que d’un extrem a l’altre presenta torts o recolzes, i que és el resultat de dividir una superfície tal que si tracem una recta que passi per dues de les seves porcions qualssevol d’aquelles que són petitíssimes i indivisibles, aquesta recta es troba tota ella continguda en la dita superfície, sense desviament major o menor de la línia que canvia de direcció sense interrupció o cessació i sense formar espais que quedin inclosos entre dos traços petitíssims amb relació a la seva llargada o dos superfícies convergents d’aquelles que si tracem una recta que passi per dues de les seves porcions petitíssimes i indivisibles aquesta recta es troba tota ella continguda en dita superfície, pròxims a la seva intersecció respecte de la recta que indica el costat devers el qual va o s’encamina , sense l’efecte de moure formant ones, sense qualitat d’ocupar una alta posició ni ser un sector de la superfície més baix respecte al nivell de les regions circumdants, de la qual les seves coses de les que resulten de dividir quelcom són petitíssimes, no divisibles, de l’espai són totes igualment distants d’una porció petitíssima, no divisible, de l’ extensió contínua que conté tots els objectes sensibles i dins la qual aquests poden canviar de posició que està a la part interior d’una cosa d’una porció limitada de matèria, en l’ extensió contínua que conté tots els objectes sensibles i dins la qual aquests poden canviar de posició compresa entre les seves parts extremes on termina una extensió qualsevol, especialment no tocant contorn exterior d’una figura, al voltant del qual totes les altres porcions petitíssimes i indivisibles de la línia que limita exteriorment la forma visible del cos estan disposats de manera que cada una més una situada en un mateix traç d’un gruix petitíssim amb relació a la seva llargada que divideix per la meitat un sistema de cordes paral·leles d’una línia que canvia de direcció d’una manera contínua i sense formar espais inclosos entre dos traços petitíssims amb relació a la seva llargada o dos plans convergents són d’una manera que sense diferir gens  de llunyania d’aquella.

Epíleg = recapitulació, conclusió, d’un discurs, d’una obra dramàtica, d’un llibre
  • Primer: Una idea feta sensible a l’esperit per alguna analogia material val més que deu vegades cent mots dels que serveixen per a expressar el pensament.
  • Segon: el joc ens pot servir a l'aula per revisar conceptes, idees, significats...
  • Tercer: evidentment pots enviar o afegir com comentari les teves definicions fractals.

2 comentaris:

  1. Gràcies per la publicació, m'ha donat idees per portar a l'aula, com per exemple el joc "típic" del diccionari: el professor tria un mot matemàtic i demana als alumnes que escriguin, per parelles, una possible definició. El professor recull totes les definicions i les llegeix, inclosa també la definició del diccionari, i la canalla han d'encertar quina és la definició "correcta". Cada parella guanyarà un punt si l'encerten i un altre punt extra si algú vota la seva definició (senyal que està ben escrita i ha "enganyat" als adversaris....).

    ResponElimina
  2. I gràcies a tu per incorporar idees!

    ResponElimina